En les darreres setmanes de Jordi Jordan com a alcalde abans de cedir el pas a Mar Lleixà s’han fet alguns anuncis veritablement positius per a Tortosa, resultat de gestions seves o del seu equip. És just sentir-ne satisfacció i expressar-ho, de la mateixa forma que en els dos anys i mig del seu govern hem criticat algunes actuacions que consideràvem equivocades.
Diversos dels anuncis són ja realitats consistents, com l’aprovació del projecte del Pla de Barris. Una aportació de la Generalitat que s’aproxima als 15 milions d’euros en cinc anys, més 10 milions del mateix Ajuntament, l’aplicació dels quals podrà significar millores importants en uns barris antics tremendament degradats. És bona notícia, que per a convertir-se en una realitat veritablement transformadora caldrà que sigui acompanyada d’inversió privada en restauració d’edificis. No és un secret que aquest darrer aspecte té dificultats per a fer-se efectiu, sigui per tractar-se d’immobles extremadament malmesos o perquè la verticalitat i estretor de centenars d’ells els fa gairebé irrecuperables per a residir en el món actual.
En matèria d’habitatge, gran problema actual, la ratificació per part de Jordan de la construcció en data propera de 22 pisos socials al carrer Felip Neri, al mig del nucli antic, al barri del Castell, i l’anunci de dos blocs socials més, un a Ferreries i l’altre al Temple, amb més de 50 habitatges en total.
L’adjudicació del projecte del pont nou és especialment rellevant. Han passat dues dècades, massa anys, des d’aquell moment en què, de forma si es vol quasi improvisada i poc elaborada, l’alcalde Joan Sabaté va presentar una proposta. És una necessitat important per redistribuir part del trànsit, un viaducte pel nord de la ciutat ajudarà a potenciar el centre universitari, la zona firal i bona part del barri antic, com menys la de Remolins, a més d’apropar Jesús al centre urbà de Tortosa, que també en sortirà potenciat i directament beneficiat.
La implantació d’una nova superfície als Portals, a més d’Ametller Origen, és també una satisfacció en la línia de donar més pes a una zona que ja fa goig com àrea comercial.
L’obertura de la ciutat al riu, amb la reforma de la zona on abans hi havia el club de rem i entorn, pot ser un excel·lent objectiu. Tant de bo tingui èxit.
L’edificació de la seu del Col·legi d’Arquitectes a la zona de l’absis de la catedral esperem que sigui també una millora al barri antic, incloent anar-li donant vida, tot i que personalment pensem que allí no s’hauria de construir res, per a permetre la màxima visibilitat al castell.
I, molt important, la possibilitat d’un centre d’ensenyament relacionat amb la Intel·ligència Artificial si la Unió Europea decideix crear la gran instal·lació a Mora la Nova.
En suma, unes mesures i objectius que, si totes elles es fan realitat, significarien capgirar moltes coses en el bon sentit.
